+ |
+ |
+ |
+ |
= |
+ |
+ |
+ |
En un àrid i màgic lloc, uns frares francesos van trobar la "escala de l'Edèn": Escala Dei (segle XIII). Amb ells es va elaborar el ¡Vi del Senyor!
|
En aquest mateix àrid lloc, 800 anys després, una franceseta i un català van trobar el lloc de somni: CLOS MOGADOR (1979). Isabelle i René: un pas a dos entre la sensibilitat de la ballarina i l'obstinació d'un trobador filòsof. Ella dissenyant amb art el futur, ell, premsant el fruit del terrer!
|
El Priorat va créixer! En aquesta criança, van créixer junts Priorat i René: el nostre fill. No és d'estranyar la seva destresa i la seva màgia per aconseguir a poc a poc aquest vi innovador i al mateix temps tradicional: CLOS MOGADOR.!
|
El vi que encén la il·lusió! Les llavors amb el vent van volar i es van escampar donant vida a la vinya amb germans com Christian, viver de flors i vinyes, Anderson i néts presagiant generacions de botellas de CLOS MOGADOR viatjant pel món sencer.
|
| Situació |
 |
 |
 |
| Google maps |
Per a informació més detallada cliqueu sobre les àrees
Mogador vermell, Manyetes verd, Nelin groc, Celler lila, Futur “VI DE VILA” de Gratallops gris
Google maps
| Mapa de Clos Mogador |
Clic per a més informació:
vinyes 
fauna 
biodiversitat 
instal·lacions 
| TERROIR |
|
Sóc un obsés de l’expressió del terroir. La identificació d’un vi és la foto d’on ha nascut. Un enòleg que no viu les seves vinyes es transforma, automàticament, en el pitjor enemic de l’esperit d’un gran vi. El primer potencial de qualitat, la poda, viure dins d’aquest ésser i explotar exponencialment el millor d’ell, i donar-li salut, això és la poda. L’entorn, la convivència d’espècies adequades per a la seva felicitat és la biodiversitat. Una viticultura alternada amb oliveres, arbres fruiters i herbes aromàtiques, vegetació que no sigui depredador, sobretot per a una floració de la vinya la més enriquida. Pel que fa als insectes amics com l’abella, de flor en flor, fent cada raïm un món de sabors i d’olors. Allà hi ha el potencial real per a un gran vi. L’enòleg degusta les seves baies esperant la màxima expressió. Decideix la recollida de cada raïm mimant fins a l’últim detall, respectant tots els gustos i aromes amb sensibilitat i metodologia. Una fermentació respectuosa amb llevats autòctons i maceracions atentes al record de tot el seu passat i descobrir en el precís moment l’esperit de la foto instantània, transmetre i compartir alguna cosa del lloc d’on va néixer. Un viatge únic i irrepetible en cada cas. Evidentment la referència del terroir en el vi s’ha d’expressar amb claredat. És fàcil parlar de varietats adaptades a una geologia i a un clima però intervenen multitud de complements. Actuar en aquest escenari és sublim. Un enòleg vinificant amb afecte trobarà amb el temps les diferències a favor seu. L’exemple que m’agrada, les garnatxes. En què s’assemblen una garnatxa de Chateauneuf du Pape, del Priorat i de Rioja? La varietat és la mateixa i el resultat molt diferent. El vi està compost bàsicament de tres elements: aigua, alcohol i extracte sec. Tothom sap que un gran cafè pot ser bo o dolent segons l’aigua que s’utilitzi per preparar-lo. Les degustacions d’aigua ajuden a conèixer els diferents terroirs. La memòria de l’aigua del Priorat és molt gran. N’hi ha poca i està molt marcada pel mineral licorell. Com tots sabeu l’alcohol té relació amb el sol i d’això al Priorat en tenim bastant. L’extracte sec depèn de la varietat del raïm i de la seva manipulació. La variant que identifica el terroir a l’extracte sec és la seva biodiversitat. Les plantes del seu entorn el modifiquen amb la pol·linització; els insectes, les abelles i altres passen de flor en flor pol·linitzant al mateix temps la flor de les diferents. René Barbier |
