En un àrid i màgic lloc, uns frares francesos van trobar la "escala de l'Edèn": Escala Dei (segle XIII). Amb ells es va elaborar el ¡Vi del Senyor!
En aquest mateix àrid lloc, 800 anys després, una franceseta i un català van trobar el lloc de somni: CLOS MOGADOR (1979). Isabelle i René: un pas a dos entre la sensibilitat de la ballarina i l'obstinació d'un trobador filòsof. Ella dissenyant amb art el futur, ell, premsant el fruit del terrer!
El Priorat va créixer! En aquesta criança, van créixer junts Priorat i René: el nostre fill. No és d'estranyar la seva destresa i la seva màgia per aconseguir a poc a poc aquest vi innovador i al mateix temps tradicional: CLOS MOGADOR.!
El vi que encén la il·lusió! Les llavors amb el vent van volar i es van escampar donant vida a la vinya amb germans com Christian, viver de flors i vinyes, Anderson i néts presagiant generacions de botellas de CLOS MOGADOR viatjant pel món sencer.
Situació


 
Google maps

Per a informació més detallada cliqueu sobre les àrees
Mogador vermell, Manyetes verd, Nelin groc, Bodega lila



Google maps



Documento sin título






               

Mapa de Clos Mogador

Clic per a més informació: vinyes fauna biodiversitat instal·lacions




Documento sin título






               


Vinicultura i viticultura
 

Des de petit he sentit un vincle emocional molt gran envers la finca, però no va ser fins als 17 anys que vaig prendre la decisió de cuidar-la. Quan vaig començar, a poc a poc me’n vaig adonar del camí que volia seguir. Sempre m’havia apassionat la idea de ser autosuficient amb els recursos que la finca ens aportava, però per a assolir-ho vaig haver de recórrer un llarg camí d’observació i formació.

Sentint i escoltant la natura és quan vaig entendre que perquè hi hagués un ambient productiu la finca havia d’actuar de manera lliure.

El meu primer canvi va ser el de substituir els productes tradicionals. M’entusiasmava la idea de sembrar plantes per a cuidar plantes. Per a aconseguir això vam començar a fer maceracions de cola de cavall, ortiga, valeriana, etc. aportant un equilibri natural sense perjudicar ni fer malbé la natura i la seva fauna, afavorint l’arribada d’insectes i animals i microorganismes, creant així un cicle equilibrat.

Aquí és on les abelles comencen a tenir un paper molt important en la finca, vam decidir posar-hi ruscos i així afavorir la pol·linització.

Un altre pas important va ser reduir l’ús de la mecanització, evitant la contaminació i la compactació del sòl, afavorint un vincle més fort amb la terra.

Sempre intentem trobar aquest equilibri entre el Priorat silvestre i el conreu, però aquest equilibri és una lluita de tota una vida, que després de molts anys hem aconseguit canviant la manera de veure les coses. I no només jo, sinó també les dotze persones que dia a dia estan al meu costat, ajudant-me a lluitar per un món millor, sense productes químics, sense residus, sense monocultius... i tot això, sense l’ajut del meu equip, no hauria estat possible. I és que a poc a poc es pot construir un món millor i més respectuós, perquè al final les petites accions són les més grans.
TERROIR
 

Sóc un obsés de l’expressió del terroir. La identificació d’un vi és la foto d’on ha nascut. Un enòleg que no viu les seves vinyes es transforma, automàticament, en el pitjor enemic de l’esperit d’un gran vi.
El primer potencial de qualitat, la poda, viure dins d’aquest ésser i explotar exponencialment el millor d’ell, i donar-li salut, això és la poda.
L’entorn, la convivència d’espècies adequades per a la seva felicitat és la biodiversitat. Una viticultura alternada amb oliveres, arbres fruiters i herbes aromàtiques, vegetació que no sigui depredador, sobretot per a una floració de la vinya la més enriquida. Pel que fa als insectes amics com l’abella, de flor en flor, fent cada raïm un món de sabors i d’olors. Allà hi ha el potencial real per a un gran vi.
L’enòleg degusta les seves baies esperant la màxima expressió. Decideix la recollida de cada raïm mimant fins a l’últim detall, respectant tots els gustos i aromes amb sensibilitat i metodologia.
Una fermentació respectuosa amb llevats autòctons i maceracions atentes al record de tot el seu passat i descobrir en el precís moment l’esperit de la foto instantània, transmetre i compartir alguna cosa del lloc d’on va néixer. Un viatge únic i irrepetible en cada cas.
Evidentment la referència del terroir en el vi s’ha d’expressar amb claredat. És fàcil parlar de varietats adaptades a una geologia i a un clima però intervenen multitud de complements. Actuar en aquest escenari és sublim.
Un enòleg vinificant amb afecte trobarà amb el temps les diferències a favor seu. L’exemple que m’agrada, les garnatxes. En què s’assemblen una garnatxa de Chateauneuf du Pape, del Priorat i de Rioja? La varietat és la mateixa i el resultat molt diferent.
El vi està compost bàsicament de tres elements: aigua, alcohol i extracte sec.
Tothom sap que un gran cafè pot ser bo o dolent segons l’aigua que s’utilitzi per preparar-lo. Les degustacions d’aigua ajuden a conèixer els diferents terroirs. La memòria de l’aigua del Priorat és molt gran. N’hi ha poca i està molt marcada pel mineral licorell.
Com tots sabeu l’alcohol té relació amb el sol i d’això al Priorat en tenim bastant. L’extracte sec depèn de la varietat del raïm i de la seva manipulació. La variant que identifica el terroir a l’extracte sec és la seva biodiversitat. Les plantes del seu entorn el modifiquen amb la pol·linització; els insectes, les abelles i altres passen de flor en flor pol·linitzant al mateix temps la flor de les diferents


en
en-US,en;q=0.5