Corresponsal del vi de D&M, Stern, Essen & Trinken i Handelsblatt, així com autor de llibres especialitzats i locutor de ràdio sobre el vi.
Anotacions sobre el Clos Mogador 1994
Són sens dubte son diversos milers els vins que he de tastar cada any. La majoria d'ells ni puc gaudir sinó només provar per escopir rápidamente. Encara vull viure una mica més. Però el Clos Mogador 1994 si que el vaig beure, tota l'ampolla per a mi sol. Mentrestant, escoltava "Clau ben temperat" de JS Bach, tocat per Glenn Gould, un regal de Nadal. Els dos plaers es van complementar perfectament.
Ara el vi: els primers glops van ser com petites explosions. Les aromes fruiters tan concentrats de cirera i gairebé van penetrar a la meva llengua de tal manera que gairebé feia mal. Sota la influència de l'aire, aquest brou voluminós semblava aviat més suau, rodó.
Les aromes seductors de sàndal, vainilla i ametlles es van ajuntar, un bon signe que l'enòleg va usar noves bótes amb molta delicadesa.
La copa que més em va agradar va ser l'última. Cada glop va oferir noves sorpreses gustatives, el vi tenia "Spiel" (amplitud), com es diu en Alemany.
Em vaig quedar trist quan l'ampolla va quedar buida, vaig dormir bé a la nit i l'endemà tenia el cap clar. Que més pot demanar un sibarita! Ara ja coneixo 3 anyades de Clos Mogador. El '94 és el millor!
1994
